viernes, 16 de agosto de 2019

FERRAGOSTO


No me canso de admirar el arte normando. Ayer estuvimos en el Palacio de los Normandos y la Capilla palatina es impresionante. El palacio es hoy sede del Parlamento de la  región siciliana. Primero fue  una fortaleza de defensa  fenicia y romana. En el siglo IX, los árabes consolidaron  la estructura y construyeron el palacio del emir.
Los normandos, junto con los suebos , lo ampliaron y emplearon una decoración bizantina y árabe. Lo convirtieron en un centro de civilización y cultura. Federico II de Suebia hizo de su corte en Sicilia un albergue de poetas, escritores, filósofos y científicos. Por todas partes del palacio aparece el escudo de los Ausburgo.






En la plaza  de la catedral, nos cruzamos con unos  franceses de la  Saboya. Prácticamente, por el centro, todos somos extranjeros, hoy es Ferragosto, una fiesta laica que los  italianos celebran desde la época del emperador Augusto y que el catolicismo hizo coincidir con la Virgen de la Asunción, con la Virgen de Agosto. Ferragosto es el momento culminante del verano italiano. Las ciudades se vacían y la gente come en familia o con amigos en la playa o en la montaña. Hay desfiles, fiestas, procesiones por todas partes. Y en Siena  celebran el Palio.



Volvemos al Vicolo Guascone atravesando el mercato di Ballarò. Las terrazas están repletas, pero hoy solo trabajan unos pocos vendedores. En nuestro apartamento, nosotros también tendremos nuestro pranzo di Ferragosto a base de una ensalada de rúcula con pimientos asados, tomates secos de Sicilia, mozarella y pesto, gnoccis de patata con champiñones, albahaca y pomodoro.



Vendrán Laura y Margareta con una amiga a brindar por Ferragosto y por nuestra despedida. Y pasaremos la tarde en el barrio de la Calza, en el Giardino Garibaldi y en  el puerto. Mañana nos vamos del vicolo Guascone. Como decía Ernestina  en La importancia de llamarse Ernesto, de Oscar Wilde... Qué triste es despedirnos de las personas que acabamos de conocer. 
Mañana, vía Roma, llega Roberta Barbuscia. Nos vamos de Palermo.






6 comentarios:

  1. Estimada Maria Dolores,

    Vaig seguint el teu “Dolorós” peregrinar per diverses terres, variades i exemple de la diversitat cultural del món, sempre acompanyada del teu xic, i com tu ja saps, jo soc amant de viatjar per tot el món, cosa que n’he fet, havent visitat 4 dels cinc continents, compartint experiències i assumint ensenyances de gents tan diverses com europeus des de Britània fins els Urals, o de Finlàndia fins Sicília, Malta o les illes gregues, i en totes elles he trobat persones que m’han ensenyat, d’allò més, a respectar totes les cultures i tots els pobles.

    També m’ha passat igual recorrent al llarg de 14 anys les terres de l’antiga URSS i molt especialment de Sibèria, on el meu cor va quedar ancorat, o Xina, de dalt a baix i d’esquerra a dreta, o Mongòlia, on la gent d’ètnia Buriata em va dir com de preciosa és la Natura i com cal respectar-la i fruir-la.

    També en el Nord d’Àfrica amb les terres culturalment germanes de la nostra, especialment Tunísia amb els barris dels descendents dels Andalusins que hi varen trobar Llar d’acollida en ser expulsats de Al-Àndalus.

    I com no?, Amèrica, tant del Nord com del Centre i del Sud, amb la seua varietat cultural, tot i que la gent europea ha tractat de fer-li perdre les seues arrels.

    Tot açò t’ho dic perquè eixos viatges m’han suposat alguns sacrificis, que no cal ara especificar, però han sigut la culminació de les dèries de la meua infantessa i l’amor als pobles i les seues peculiaritats, mentrimentres que veig com el teu xic, amb l’opció de viatjar des de ben menut amb tu, com ho està fent, té una opció que mai jo hagués somiat, donat que vaig créixer en un ambient càlid i ple d’amor, però buit de possibilitats.

    Sols et demane que em permetes donar-li un consell amb tota la meua estima:

    Mira xiquet, et recomane que aprengues d’aquestes possibilitats de les què disposes per tal de veure i conèixer, des la teua infantessa, a veure el món com un calidoscopi de pobles i cultures, en les que cap d’elles és millor que les altres, respecta els seus pobles, i les seues llengües, en una paraula:

    “Manel, pren aquest consell d’una amic de ta mare a la que, des fa tants anys, estime de debò.
    Estima la Humanitat i aquest meravellós jardí del què podem disposar i que rep el nom de LA TERRA”.

    Salutacions ben corals

    Víctor Iñúrria

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies, Víctor per les teues paraules i per seguir-me. Els Viatges i les ganes d’aprendre és el millor que li puc deixar al meu net. Encara que tinga també que patir l’envetja, a travès d’anonims, de gent que no em coneix. És el risc que correc. Una forta abraçada.

      Eliminar
  2. No sempre,benvolgut Victor, els viatges o el dur una bona vida, depèn dels sacrificis que hages fet a la vida, com és el teu cas. D'altres, i no ho tens massa lluny, depèn de l'avaricia i d'aprofitar-se de la bona fe de la gent

    ResponderEliminar
  3. Ya no escribes nada más, Mari dolores ???

    ResponderEliminar
  4. Se me rompió el ordenador en Sicilia y todavía no lo he podido solucionar. Gracias.

    ResponderEliminar